Herschel va ser la primera persona que va descobrir l'existència de Ray infraroig.

Ja des del febrer de 1800, va utilitzar Prism per estudiar l’espectre visible. Herschel va trobar que podia posar el termòmetre fora de l'extrem vermell de l'espectre i va detectar espectres invisibles desconeguts, que eren més calents que qualsevol llum visible.

Avui, anomenem aquesta radiació “infraroja” invisible, que es troba entre la llum visible i les freqüències de microones de l’espectre d’ona electromagnètica. La part amb una longitud d’ona de 0,78 ~ 2,0 micres s’anomena a prop d’infrarojos i la part amb una longitud d’ona de 2,0 ~ 1000 micres s’anomena infraroig tèrmic. Quan el raig infraroat es transmeti a la superfície, serà absorbit per components atmosfèrics (especialment H2O, CO2, N2O, etc.), i la seva intensitat disminuirà significativament, només en onada mitjana 3um ~ 5um i onada llarga 8um ~ 12um els dos els dos els dos Les bandes tenen una bona transmissió, que es coneix comunament com a finestra atmosfèrica. La majoria d’imatges tèrmics d’infrarojos detecten aquestes dues bandes, calculen i mostren la distribució de la temperatura superficial dels objectes. A més, a causa de la mala capacitat de penetració d’infrarojos a una gran part de substàncies sòlides i líquides, la detecció d’imatges tèrmiques d’infrarojos és principalment per mesurar l’energia de radiació infraroja de la superfície de l’objecte.